A la vora del mar

A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.

Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.

Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.

Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?

Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.

A la orilla del mar. Tenía
una casa, mi sueño,
a la orilla del mar

Altas proa. Por libres
caminos de agua, la esbelta
barca que yo guiaba.

Los ojos conocían
todo el reposo y el orden
de una pequeña patria.

Cómo necesito
contarte qué miedo da la lluvia
en los cristales.
Hoy cae sobre mi casa
la noche oscura.

Las rocas negras
me atraen al naufragio.
Prisionero del canto,
inútil es mi esfuerzo,
¿quién puede guiarme al alba?

Junto a la mar tenía
una casa, un lento sueño.

Salvador Espriu

CEMENTIRI DE SINERA XXV

Salvador Espriu murió el 22 de febrero de 1985.

Poesía catalana

Repito mis gracias por vuestra cordial bienvenida. Como veo que gusta la poesía, me permito incluir una de mi cosecha... en catalán. Espero sea soportable.

DARRERS PENSAMENTS D'UN JUNEDENC

MORT A LA GUERRA DE 1936-39

Tot és crits, confusió i terrabastall

aquesta tarda, per mi la darrera.

De les bombes l'horrible cruixidera

em diu que busca el meu cos el metall.

Ramona, on seràs? A casa amb els nens?

Potser tu has fugit també de Juneda,

cap a les cabanes, cap a la cleda,

cercant un refugi per al poc que tens.

La meva bala espero. Que, implacable

duu des del principi escrit el meu nom.

Ja veig tancar-se la llosa de plom,

d'acomplir-se el meu destí inapel.lable.

Sento, en l'espera tensa a la trinxera

com el destí es compleix i perfecciona.

Tan tard ho veig! Sóc, a la fi, persona,

el poema es clos amb la lletra darrera.

La meva infantesa, els jocs a la Costa,

també tu, Ramona, tot té sentit:

sou part d'una remesa a l'infinit.

S'acabat ja el temps... la bala s'acosta.

Pequeño glosario: Junedenc = junedense, de Juneda, mi pueblo natal. Crits = gritos. Terrabastall = estrépito. Darrera = última. Cruixidera = crujido. Cos = cuerpo. Fugit = huido. Tancar = cerrar. Clos = cerrado. Costa = Cuesta, barrio de Juneda. Acosta = acerca.