DARRERS PENSAMENTS D'UN JUNEDENC
MORT A LA GUERRA DE 1936-39
Tot és crits, confusió i terrabastall
aquesta tarda, per mi la darrera.
De les bombes l'horrible cruixidera
em diu que busca el meu cos el metall.
Ramona, on seràs? A casa amb els nens?
Potser tu has fugit també de Juneda,
cap a les cabanes, cap a la cleda,
cercant un refugi per al poc que tens.
La meva bala espero. Que, implacable
duu des del principi escrit el meu nom.
Ja veig tancar-se la llosa de plom,
d'acomplir-se el meu destí inapel.lable.
Sento, en l'espera tensa a la trinxera
com el destí es compleix i perfecciona.
Tan tard ho veig! Sóc, a la fi, persona,
el poema es clos amb la lletra darrera.
La meva infantesa, els jocs a la Costa,
també tu, Ramona, tot té sentit:
sou part d'una remesa a l'infinit.
S'acabat ja el temps... la bala s'acosta.
Pequeño glosario: Junedenc = junedense, de Juneda, mi pueblo natal. Crits = gritos. Terrabastall = estrépito. Darrera = última. Cruixidera = crujido. Cos = cuerpo. Fugit = huido. Tancar = cerrar. Clos = cerrado. Costa = Cuesta, barrio de Juneda. Acosta = acerca.
1 comentario:
Es mucho más que soportable.
Gracias por el poema, JMAIO.
Y por el glosario.
Publicar un comentario