Poesía catalana

Repito mis gracias por vuestra cordial bienvenida. Como veo que gusta la poesía, me permito incluir una de mi cosecha... en catalán. Espero sea soportable.

DARRERS PENSAMENTS D'UN JUNEDENC

MORT A LA GUERRA DE 1936-39

Tot és crits, confusió i terrabastall

aquesta tarda, per mi la darrera.

De les bombes l'horrible cruixidera

em diu que busca el meu cos el metall.

Ramona, on seràs? A casa amb els nens?

Potser tu has fugit també de Juneda,

cap a les cabanes, cap a la cleda,

cercant un refugi per al poc que tens.

La meva bala espero. Que, implacable

duu des del principi escrit el meu nom.

Ja veig tancar-se la llosa de plom,

d'acomplir-se el meu destí inapel.lable.

Sento, en l'espera tensa a la trinxera

com el destí es compleix i perfecciona.

Tan tard ho veig! Sóc, a la fi, persona,

el poema es clos amb la lletra darrera.

La meva infantesa, els jocs a la Costa,

també tu, Ramona, tot té sentit:

sou part d'una remesa a l'infinit.

S'acabat ja el temps... la bala s'acosta.

Pequeño glosario: Junedenc = junedense, de Juneda, mi pueblo natal. Crits = gritos. Terrabastall = estrépito. Darrera = última. Cruixidera = crujido. Cos = cuerpo. Fugit = huido. Tancar = cerrar. Clos = cerrado. Costa = Cuesta, barrio de Juneda. Acosta = acerca.